Autoavaluació del mini-projecte

A continuació exposaré de manera argumentativa alguns dels elements que formen part del meu propi procés d’aprenentatge per a l’activitat 2.3. Tot a partir de consideracions pròpies i de consideracions que el consultor ens ha indicat a la pauta d’autoavaluació:

El lliurament de la memòria de l’activitat i l’autoavaluació  ha estat complert en totes els seus requeriments. He complert amb la data d’enviament i l’arxiu no supera el pes estipulat i es tracta d’un arxiu .doc. La portada conté tots els elements d’identificació de l’alumne, de l’activitat i de l’assignatura. Es tracta d’un document amb una estructura prou clara i coherent, he seguit la pauta dels punts a tractar establerts a la guia, tot i que he afegit un parell més que considerava importats. Pel que fa a l’ elaboració de l’índex automàtic és una qüestió que encara haig de continuar treballant.

La representació gràfica que apareix al document esta treballada amb el Cmap i les afirmacions es basen en la bibliografia de l’assignatura i en el treball de les anteriors activitats.

En general és un arxiu prou complert en totes les vessants de format i contingut.

He fet servir les tecnologies col·laboratives tipus web 2.0 que he considerat útils per aquest projecte. Per aquest projecte he treballat de manera individual, però tot i així he utilitzat diferents eines com la bústia compartida del campus per compartir amb els companys la fitxa, el mapa de l’activitat, la mostra documental o les mostres del material elaborat per l’activitat. A més he utilitzat el blog com a carpeta d’aprenentatge i compartició de mostres documentals i altres elements, el Cmap per elaborar el mapa conceptual i compartir-ho, Youtube per tal de compartir el vídeo del material utilitzat, Slideshare, JClic.

Pel que fa amb la comunicació amb la mestra les reunions eren presencials i només per a l’enviament de la mostra documental hem fet servir el correu electrònic.

L’ús de les tecnologies col·laboratives ha estat molt positiu ja que m’ha ajudat a compartir el meu treball i a conèixer els dels altres companys.

El disseny de l’activitat és coherent amb el que es demanava (creativitat, justificació científica, coherència, plantejament del problema, planificació acurada,etc). Tenint present que el tipus d’activitats presentades són senzilles i focalitzades degut a la curta edat dels infants, ha estat una experiència molt atractiva per ells i original en relació al tipus d’activitats que solen fer a l’escola de caràcter més tradicional. Són activitats coherents que segueixen un procés d’estructuració de l’aprenentatge on he planificat la següent seqüència: plantejament del problema i coneixements previs, iniciació i exploració, introducció de nous punts de vista, estructuració i representació o tancament.

Les activitats es basen en una justificació científica a partir dels coneixements sobre les TIC treballats a les anteriors pacs, la teoria del aprenentatge significatiu, i l’ús de la solució de problemes per a l’aprenentatge.

Tant el tipus d’activitats com la selecció i l’ús de les TIC han estat acuradament adaptades. Parlem d’infants de 3 a 4 anys per tant he tingut molt en compte les seves característiques i les del seu entorn per tal d’elaborar el projecte. Les TIC en tot moment han aparegut com a facilitadores de la construcció del coneixement.

Pel que fa al plantejament del problema, generalment es sol pensar que els infants de parvulari “no tenen la capacitat” per expressar allò que volen saber i per tant ha de ser el mestre qui ho promogui. A partit d’aquesta experiència he pogut comprovar que aquesta idea és totalment falsa i el treball a partir de problemes a parvulari és totalment viable, només cal oferir als aprenents els recursos i els ambients adients per tal que puguin expressar allò que els hi interessa.

Per aconseguir-ho ha estat necessària també una feina d’observació de allò que els motiva i atrau  als infants tant per tant de la mestra com a la feina del psicopedagog. D’aquesta manera es podran començar a trobar mitjans per facilitar l’aprenentatge.

El meu paper com a psicopedagoga ha estat el de comunicar-me amb la mestra, conèixer les necessitats dels aprenents i així dissenyar un pla d’acció per oferir una solució al problema dels aprenents, tot utilitzant la tecnologia com a element mediador de l’aprenentatge significatiu.

Valoro molt positivament tots els aspectes que han fet d’aquest projecte un procés en el qual he pogut aplicar els aprenentatges que he aconseguit al llarg de l’assignatura.

A través de l’elaboració del mapa de conceptes he situat l’activitat entre l’aprenentatge significatiu recolzat amb la TE.

He aconseguit situar aquesta activitat dins el que hem treballat a la PAC 2 utilitzant el cmap (relacions coherents, nombre de nodes, jerarquia de conceptes..) i argumentant el disseny en relació a la fonamentació teòrica. La realització del mapa no ha estat gens fàcil ja que volia crear un mapa senzill però entenedor, per això he introduït aquells conceptes que em van semblar claus. Potser hagués calgut ampliar més les relacions o fer algun tipus de relació amb els conceptes treballats a les anteriors pacs.

Al mapa es reflexa els fonaments teòrics de l’activitat: basada en la teoria de l’aprenentatge significatiu (constructivisme) i en la resolució de problemes.

He fet servir els conceptes clau de la PAC 2. Els conceptes apareixen a diferents apartats del disseny; a la fonamentació científica, al mapa del conceptes, a la fonamentació psicopedagògica, i fins i tot d’una manera molt natural apareixen integrades dins les activitats. Com és per exemple la formulació d’hipòtesis per resoldre el problema.

Els conceptes han sorgit de manera espontània una vegada s’havia establert el plantejament i la justificació científica.

He intentat fer una descripció del procés i avaluació clara i concisa. La descripció del procés és senzilla i coherent, es destaquen les situacions més significatives i apareixen els comentaris més rellevants que els aprenents com a avaluació contínua de l’activitat. A més venen acompanyades de les imatges corresponents.

Pel que fa a l’avaluació, els comentaris i la rúbrica d’avaluació qualitativa del grup han servit per avaluar.

A més a més s’han introduït dues activitats d’aplicació del coneixement (JClic i dibuix al paint).

En general ha estat una bona descripció i s’ha fet una avaluació tenint present l’aprenentatge significatiu.

He intentat fer una avaluació objectiva tecnològica i he extret conclusions sobre el futur de la pràctica psicopedagògica. Per l’avaluació tecnològica he establerts un procediment i uns criteris d’avaluació a partir del que havia aprés a la PAC anterior i els criteris demanats pel consultar. He creat una rúbrica d’avaluació on m’he centrat en el procés de tot el projecte, el propi disseny, i l’activitat portada a terme. Penso que ha estat una bona manera de fer una avaluació ja que ha quedat molt estructurat i he integrat coneixements de l’assignatura.

A l’apartat de conclusions de l’activitat he reflexionat sobre el futur del pràctica del psicopedagog en relació a la construcció de coneixement, el domini de la TE i el seu paper dins l’educació formal.

En acabar aquesta activitat he pogut reflexionar sobre el meu propi aprenentatge, penso que ha estat una activitat molt enriquidora on he pogut comprovar totes aquelles idees que  hem anat treballat al llarg del curs a un cas pràctic.